Contacte
Com a conseqüència de la seva personalitat jurídica diferenciada de la de l’Administració, les entitats tenen òrgans de govern propis en el marc dels quals es conforma la seva voluntat.
Els estatuts de les entitats estableixen la composició d’aquests òrgans, la durada dels mandats dels membres i els càrrecs, l’àmbit del poder de decisió, el règim de convocatòria, i els quòrums de constitució i votació.
Totes les entitats tenen un màxim òrgan de govern amb funcions d’administració i direcció estratègica de l’entitat, i alts càrrecs o personal amb funcions d’alta direcció executiva, que tenen encomanada la direcció operativa de les decisions de l’òrgan de govern.
Algunes entitats de major dimensió i complexitat també disposen d’òrgans de govern delegats, que tenen per missió la direcció i administració permanent de l’entitat per delegació del màxim òrgan de govern.
Per a l’exercici adequat de les funcions encomanades, i per tal de garantir-ne l’eficàcia i l’eficiència, les entitats poden establir òrgans de control interns propis amb funcions de diversa naturalesa, que depenen del màxim òrgan de govern de l’entitat:
- Òrgan de control econòmic financer, d’existència necessària a l’empara de l’article 71 del Decret Legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
- Comissió d’auditoria.
- Director d’auditoria.
- Comissió de retribucions i nomenaments.
- Altres.
Govern i governança són dos conceptes complementaris, quant a les funcions que comporta el seu exercici.
El govern fa referència a la direcció estratègica i l’administració interna de les entitats mitjançant els òrgans que tenen encomanada aquesta funció: els òrgans de govern i els òrgans de direcció executiva.
La governança corporativa, en canvi, és un concepte més ampli que es refereix al bon govern i a la responsabilitat social que s’exerceix per raons d’interès general i que abasta les relacions entre el principal (normalment els departaments de l’Administració) i l’agent (les entitats del sector públic).
La governança de les entitats del sector públics és el conjunt de principis, regles, pràctiques i polítiques relatives a l’administració, la direcció i el control de les entitats, i a la interacció de tots els agents implicats: el principal, l’agent, els empleats, els proveïdors, la societat com a accionista, etc.
L’objectiu de la governança és garantir que les entitats del sector públic serveixen per a les finalitats que van ser creades i que, per tant, actuen de forma eficaç i eficient, i que els serveis que presten per compte de l’Administració són de qualitat.
Es fonamenta en la separació i delimitació de responsabilitats entre:
• el principal, de caràcter polític —el departament—, al qual correspon la definició de l’estratègia, l’assignació dels recursos i el control dels resultats de les entitats, i
• l’agent (les entitats descentralitzades) que respon de l’execució del mandat estratègic davant del principal i la ciutadania.
Les principals característiques de la governança corporativa en l’àmbit del sector públic són: legalitat, eficàcia, eficiència, equitat i sostenibilitat.
Per fer-les efectives es requereix lideratge i compromís dels òrgans de govern, comunicació, retiment de comptes, transparència, i participació.
Marge i àmbit estratègic d’actuació
Les entitats es relacionen amb els departaments a través dels programes pluriennals d’actuació, també anomenats contractes programa o contractes de gestió, que defineixen les línies estratègiques de les activitats que desenvolupen per compte d’aquells.
Governança
Com a entitats participades majoritàriament per l’Administració, els departaments exerceixen el rol de principal i, per això, defineixen la política de propietat dels seus agents (les entitats) i n’estableixen els objectius estratègics, el finançament, les línies d’activitat i els controls.
Per la seva banda, les entitats, com a responsables del compliment dels encàrrecs rebuts, participen de la governança corporativa mitjançant el lideratge i el compromís dels seus òrgans de govern i directius —així com a través d’autocontrols interns, codis de bon govern i bones pràctiques de gestió—, i la rendició de comptes al principal i als accionistes (la ciutadania).
Un contracte programa és un programa d’actuació estratègica que subscriu un departament de l’Administració de la Generalitat i una entitat que en depèn, en el marc del qual s’articula la seva relació.
Aquest instrument fixa les prioritats, els objectius i els sistemes de control i avaluació i regula:
• Els serveis i activitats que el departament encarrega a l’entitat
• Els objectius que les entitats han d’assolir
• Els mitjans materials, tècnics i humans que es destinen a les activitats
• L’assignació de recursos i el finançament per dur-los a terme
• Els drets i les obligacions recíprocs
• Els marcs de responsabilitat de cada part
• Els mecanismes de seguiment i avaluació
• Els efectes associats al grau d’assoliment dels objectius
Tenen caràcter pluriennal i es completen a través dels plans anuals d’actuació.
El control de les entitats és un dels puntals en què es fonamenta la governança. En l’àmbit del sector públic el control de les entitats es du a terme des de vessants diferents, i té finalitats diverses.
Quant als subjectes de control distingim:
- Les entitats, mitjançant eines i procediments de control intern
- Els departaments de la Generalitat amb els quals es vinculen per raó de l’activitat
- El departament competent en matèria de supervisió contínua
- La Intervenció General de la Generalitat
- La Sindicatura de Comptes
Les finalitats del control són:
- Determinar el compliment dels objectius establerts i l’adequada utilització dels recursos assignats
- Verificar-ne la sostenibilitat financera i els nivell d’eficàcia i eficiència financera
- Avaluar la subsistència dels motius que van justificar-ne la creació
- Adequar-ne les activitats a:
- Les pràctiques de bona administració
- Els estàndards de qualitat dels serveis
- Formular i detectar les oportunitats de millora en l’acció pública
Els sistemes, mecanismes i mitjans de control són diversos, tant de caràcter intern com extern:
- L’autocontrol que s’exerceixen les pròpies entitats, mitjançant:
- Òrgans de control intern
- Auditories internes i externes de sistemes i processos, de gestió, de regularitat o altres
- Avaluacions internes o externes de qualitat, programes i projectes o altres
- El control d’eficàcia, que duen a terme els departaments que tenen encomanada la governança de les entitats
- El seguiment i la supervisió contínua que duen a terme el departament competent en matèria d’Administració pública i la Intervenció General
- La funció interventora i el control financer, exercit pel cos d’interventors de la Generalitat
- El control financer extern que du a terme la Sindicatura de Comptes
Els òrgans de control intern són òrgans col·legiats o unipersonals en el si de les entitats amb funcions d’autocontrol i supervisió d’aspectes diversos: regularitat i legalitat, sistemes d’informació, processos, gestió, qualitat, etc., així com per detectar oportunitats de millora d’àmbits diversos: eficàcia i eficiència en gestió, qualitat o altres.
Generalment, per la rellevància de la missió, es tracta d’òrgans que tenen un reflex estatutari en els quals es defineix la composició i l’abast de les funcions.
Normalment, es creen amb una configuració que garanteixi l’autonomia i la independència respecte dels òrgans de govern i sense facultats executives.
Els més freqüents són les comissions d’auditoria financera i de retribucions, que solen tenir caràcter col·legiat, i els directors d’auditoria interna amb caràcter unipersonal.
El control financer és el que té per objecte comprovar que el funcionament econòmic i financer de les entitats, els òrgans o els procediments controlats s’ajusten a l’ordenament jurídic i als principis generals de bona gestió financera en les actuacions en què intervenen variables de contingut econòmic.
Hi ha dues classes de control econòmic:
- L’intern, que és exercit pel cos d’interventors de la Generalitat i dirigit per la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya i té dues modalitats:
- La funció interventora, o fiscalització prèvia plena.
- El control financer que es pot dur a terme de forma periòdica o permanent i que comporta una fiscalització a posteriori mitjançant auditories financeres dirigides per la Intervenció General.
El Govern, a proposta de la Intervenció General, pot acordar les modalitats de control que ha d’exercir aquest òrgan.
- L’extern, que desenvolupa la Sindicatura de Comptes mitjançant:
- L’examen del compte general del sector públic respecte la situació econòmic financera, patrimonial, resultats de l’exercici, execució i liquidació del pressupost i l’assoliment dels objectius.
- Les auditories operatives de control de la legalitat, l’eficiència i l’eficàcia i economia de les activitats econòmic financeres.
- L’anàlisi de la gestió, els recursos, les activitats, els resultats, els costos i els impactes per tal d’avaluar el grau d’assoliment dels objectius pressupostaris.