Contacte
Les entitats del sector públic institucional de l’Administració de la Generalitat es nodreixen de recursos públics procedents del pressupost de la Generalitat a canvi dels serveis i les activitats que desenvolupen per compte de l’Administració, o bé de subvencions a l’explotació i el capital, derivades d’obligacions de servei públic, objectius d’interès social o altres que comportin una minoració dels ingressos d’explotació o un augment dels costos de producció.
Els seus ingressos també poden provenir d’altres administracions públiques que, sense participar en les entitats, els atorguin subvencions adreçades al foment de les seves activitats.
Algunes entitats, segons la seva naturalesa, també es poden finançar mitjançant ingressos propis obtinguts directament dels serveis que presten (taxes i preus públics o privats), així com mitjançant els ingressos públics o privats procedents de l’explotació del seu patrimoni que no estigui afectat a activitats i serveis públics.
Les entitats elaboren i aproven internament el seu propi pressupost d’ingressos i despeses, d’acord amb el Pla anual d’activitats i les directrius generals de l’Administració sobre l’assignació de recursos públics procedents d’aquesta, que es concreten en l’ordre d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
Aquest pressupost s’integra dins el de la Generalitat, que aprova el Parlament de Catalunya. En conseqüència, la seva gestió es regeix per les disposicions contingudes en les lleis pressupostàries, i per la normativa de finances públiques de la Generalitat de Catalunya.
L’Ordre VEH/137/2017, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) estableix, amb caràcter general, els plans de comptabilitat que s’apliquen al sector públic de la Generalitat de Catalunya, en funció de la forma jurídica de l’entitat, i els seus plans especials.
No obstant això, amb l’autorització prèvia de la Intervenció General, les entitats que es financen majoritàriament amb ingressos obtinguts com a contrapartida del lliurament de béns o la prestació de serveis sota condicions comparables a les de mercat poden regir-se pel Pla general de comptabilitat de l’empresa (PGC), tal com es regeixen les societats mercantils amb participació majoritària, directa o indirecta, de la Generalitat de Catalunya.
Les entitats del sector públic de la salut que gestionen serveis sanitaris per compte de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en règim de mercat intern regulat, els consorcis reconeguts com a centres CERCA i l’ICREA, d’acord amb el règim d’autonomia de gestió que els atorga la normativa vigent, poden regir-se pel PGC.
Finalment, les entitats sense ànim de lucre es regeixen pel Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat de les entitats sense ànim de lucre subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.
Les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat poden tenir patrimoni:
• Propi adquirit amb recursos propis o procedents d’herències, donacions i llegats.
• Cedit en ús, afectat al servei, adscrit a les entitats, o en règim de concessió administrativa per part de l’Administració de la Generalitat o d’altres administracions públiques.
L’ús i la gestió del patrimoni de les entitats es regeix per:
• Les facultats que en cada cas els atorguen les normes aplicables a les entitats per raó de la seva naturalesa jurídica.
• El Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
• Les lleis de patrimoni de les administracions que els han conferit títols habilitants per gestionar-lo.
La contractació d’obres, béns, serveis i subministraments en el mercat es regeix per la normativa bàsica de contractes del sector públic: la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) i el Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública.
El grau de subjecció a aquesta normativa, però, varia d’intensitat en les fases de preparació i adjudicació dels contractes, segons si les entitats tenen la consideració de poder adjudicador Administració pública, i de si els contractes estan subjectes a regulació harmonitzada.
Un poder adjudicador és un concepte tècnic jurídic que prové del dret de la Unió Europea que determina el grau de subjecció a la llei dels diferents subjectes compresos en el seu àmbit d’aplicació a l’hora de preparar i celebrar els contractes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP).
D’acord amb aquesta norma, són poders adjudicadors les administracions públiques, els ens, els organismes i les entitats de dret públic, i les associacions constituïdes per aquests.
La norma distingeix dos tipus de poders adjudicadors:
• Els que tenen la consideració d’Administració pública, que se subjecten plenament a la llei.
• Els poders adjudicadors que no tenen aquesta consideració, i per tant la intensitat amb què se subjecten a la LCSP és inferior.
D’acord amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) un organisme forma part del sector públic quan està dotat de personalitat jurídica pròpia, i s’ha creat específicament per satisfer necessitats d’interès general que no tinguin caràcter industrial o mercantil i, alhora, compleix algun dels requisits següents:
• la seva activitat està majoritàriament finançada per les administracions o altres organismes públics,
• la seva gestió està controlada per aquests subjectes o
• més de la meitat dels seus òrgans d’administració, direcció o vigilància estan compostos per membres nomenats pels subjectes esmentats.
Per determinar si un organisme forma part del sector públic, la LCSP no atén al criteri formal de la seva personalitat jurídica (entitats autònoma, societat mercantil, etc.) sinó als requisits funcionals de control, finançament i activitat expressats.
D’acord amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) les entitats del sector públic tenen la condició de poder adjudicador Administració pública quan es tracti d’entitats de dret públic vinculades o dependents d’una o de diverses administracions públiques i es doni alguna de les circumstàncies següents:
• Que la seva activitat principal no sigui la producció de béns o la prestació de serveis en règim de mercat o que, sense ànim de lucre, efectuïn operacions de redistribució de la renda i de la riquesa nacional.
• Que el seu finançament majoritari no es produeixi pels ingressos obtinguts com a contraprestació al lliurament de béns o la prestació de serveis.
Els contractes subjectes a regulació harmonitzada són els contractes que, per la seva tipologia i import, es troben sotmesos a les directrius europees sobre contractació pública. En conseqüència, tenen característiques especials en diferents aspectes de la tramitació i, en especial, en allò que fa referència a la transparència i la publicitat.
D’acord amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) són contractes subjectes a regulació harmonitzada els d’obres, els de concessió d’obres, els de subministraments, els de serveis i els subvencionats d’un determinat valor estimat que estableix la normativa comunitària.
De la mateixa manera que en l’Administració pública, els òrgans de contractació poden ser diversos en funció de la quantia dels contractes, de si estan subjectes a regulació harmonitzada, de les seves anualitats, o altres circumstàncies que en cada cas determinin les normes de creació i/o regulació de les entitats o els estatuts pels quals es regeixen.
En general, però, se sol reservar aquesta condició al màxim òrgan de govern per als contractes de més rellevància i distribuir la facultat en altres òrgans col·legiats o unipersonals en atenció a les circumstàncies abans esmentades.
Un mitjà propi és un instrument administratiu d’aprovisionament d’obres, béns i serveis de les administracions públiques i les entitats del seu sector públic, previst a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) (articles 32 i 33) a partir de les directives europees i del dret comparat.
Segons els preceptes esmentats, les entitats del sector públic poden ser considerades mitjans propis dels poders adjudicadors —una o diverses administracions o altres entitats del sector públic— sempre que:
- Tinguin sobre aquests un control anàleg al que puguin exercir respecte dels seus propis serveis.
- Duguin a terme per a aquells la part essencial de la seva activitat (80% del volum global de negoci).
- Formalment aquesta consideració estigui reconeguda en els estatuts o normes reguladores de l’entitat.
- En cas de personificació juridicoprivada, la totalitat del capital o patrimoni ha de ser de titularitat o aportació pública.
Aquesta facultat comporta que la provisió d’obres, béns i serveis entre un poder adjudicador i un mitjà propi no se subjectin a procediments de licitació prèvia, sinó que es formalitzen mitjançant encàrrecs de gestió, sense publicitat ni concurrència.
Són els anomenats in house providing que, literalment, significa subministrament intern o domèstic, i la manca de publicitat i concurrència i els eventuals impactes en les regles de la competència es fonamenten en el fet que la prestació s’efectua a favor d’administracions o ens respecte dels quals l’ens o Administració que els encomana té el control efectiu i, per tant, els encàrrecs s’han de dur a terme obligatòriament.
El personal al servei de les entitats depèn de la seva naturalesa jurídica i de les potestats que, d’acord amb aquesta, poden exercir:
• Funcionaris per als llocs que impliquen l’exercici de potestats públiques
• Personal laboral en la resta de casos
Amb caràcter general totes les entitats poden tenir personal propi i personal adscrit per les administracions que hi participen, llevat del cas dels consorcis, en què tot el personal ha de procedir de les administracions consorciades.
El personal funcionari i laboral al servei de les entitats autònomes es regeix pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, i pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP).
El règim jurídic aplicable al personal al servei dels consorcis és el de l’Administració pública d’adscripció d’aquest.
Al personal de les entitats de dret públic se’ls aplica el dret laboral, llevat dels funcionaris que tenen adscrits i que es regeixen pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, i l’EBEP. En tot cas, la selecció de tot el seu personal, amb independència del règim que els sigui aplicable, es du a terme mitjançant una convocatòria pública d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
El personal de les societats mercantils i de les fundacions es regeixen pel dret laboral.
En tots els casos, el règim retributiu ha d’atendre les disposicions de les lleis pressupostàries de la Generalitat i les de les administracions d’adscripció.
Els alts càrrecs al servei de les entitats es regeixen pel dret públic, i es vinculen a aquestes mitjançant un nomenament administratiu de caràcter discrecional (s'entenen per alts càrrecs les persones que ocupen llocs o càrrecs qualificats expressament com a tals en les normes de creació o regulació de les entitats. Orgànicament s’assimilen als alts càrrecs previstos a la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya).
El personal directiu es regeix per la normativa aplicable a les relacions laborals especials d’alta direcció i la resta de normativa laboral, i es vinculen a les entitats mitjançant contractes d’alta direcció. En el cas de les societats mercantils, la vinculació també es pot articular mitjançant un contracte mercantil de prestació de serveis per compte propi (s'entenen per directius del sector públic institucional les persones que exerceixen les funcions de màxim responsable executiu de l’entitat, així com els directius estratègics de primer nivell que actuen sota la dependència del màxim responsable o només limitats per les instruccions i els criteris del màxim òrgan de govern de l’entitat. El règim aplicable a aquest personal d’alta direcció executiva és el que estableix la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic).
El nomenament d’alts càrrecs i directius ha de respondre a criteris de competència professional i experiència, estan subjectes a la normativa d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat quan les seves retribucions són iguals o superiors a les de director general, i el seu règim retributiu és el que estableixen les lleis pressupostàries.
No hi ha diferència respecte de les funcions dels alts càrrecs i els directius del sector públic institucional: ambdós exerceixen funcions d’especial responsabilitat gerencial executiva de màxim nivell.
La diferència entre els uns i els altres rau en el règim jurídic que els és aplicable: administratiu en un cas, i laboral en l’altre, i en conseqüència, en el vincle que, en el cas dels alts càrrecs és un nomenament administratiu i en el cas del personal directiu, un contracte laboral especial d’alta direcció.
En l’àmbit del sector públic de l’Administració de la Generalitat, amb caràcter general, els alts càrrecs se circumscriuen a les entitats autònomes administratives, comercials industrials o financeres, i altres entitats de dret públic de naturalesa singular —regides pel dret administratiu— per a les quals les lleis o normes de creació assimilen el màxim òrgan unipersonal de direcció executiva de les entitats als òrgans actius regulats a la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
En canvi, la regla general és que en la resta d’entitats —entitats de dret públic, societats mercantils, consorcis i fundacions— el màxim responsable executiu de les entitats i els seus directius estratègics estan subjectes al dret laboral.